30 de
- Sols el soroll de les meves paraules,
no hi ha carrers , ni camins de ventura.
He esbrinat que puc viure,
....ben lluny del vostre món.
En la més perfecta disposició d'estimar,
he vist els teus ulls, i el silenci del gest.
Et pertany la immensitat del mar,
i la sublim claredat de l'alba.
Incita't al goig d'aquest silenci,
que ens compté en una eternitat alegre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario