nones

És dolç l'esforç, si l'acompanya el silenci,

poderós com el temps que la pedra amaga.

Sota els teus peus , vacil·la el sol

i al teu endins, les meves aigües.

Dolça és la veu que escolto,

la seva força omple el meu cau,

sobre la terra, el cel mana,

i omple els meus canals de vida.

Habite la teva nit, i la teva casa,

rendiràs cult a la nuesa,

nus els mots, i el teu silenci, i a l'alba,

ens deixarà, l'ombra perfumada.

Gestaré un temps que de mi et separa,

més enllà del matí, el vell silenci.

Llar de foc ardent dins meu,

calor de petons de desig,

fina pell, gemec mud,

i la lluna còmplice de la cremor.

Inventaré el camí per arribar ben d'hora,

que mai s'acabi la nit ni la teva olor.

Sens alè, ni memòria, ve el crepuscle,

i jo, de nou, la màscara més clara.

Camine a pas lleuger, com boira matinera,

i tu duràs la mel més tendra cada dia.

Nuu a les teves mans, cor ple de tu,

mirades encisades, carícies esperades,

mar de somriures, onades de rialles,

i sempre tu, tresor i divinitat.

Besada d'aire pur, encant màgic,

trobada de la dolça tendror,

sentiré els moviments del teu cos,

i la teva bellesa ennuagarà els meus sentits.

Ofegue partitures, de cants mai dits,

tot és món rodat fora del vers.

Quin secret etern amaguen les paraules,

que moren ben conscients en veure't cada dia?

Salvem les lletres, poemes d'amor,

versos del cor, paraules sinceres,

amagats sorgeixen de l'infinit,

estels brillants com la llum dels teus ulls.

I, avui, altra vegada,
ens perdre'm l'amor en bris d'estima.