jovents

Cossos rebels de jovents lliures,
com vents esvalotats a ritmes de mar,

amaguen secrets mai confessats
de besos humitejats amb presses rosades.

les mans que no es troben, es van intentant,
carícies de sines i llavis efímers.

lents i indecisos, com músiques sonant,
fondran ànims i records que mai passaran.

Aquella pudor que la vida demana,
obliden conscients de la joia trobada,

Dormien poc, no trobaven camins,
sentien créixer l'estima adolescent.