Ahir vaig mirar al mar,
i saps que vaig vore?

El teu bonic rostre

I el teu preciòs mirar.

Vaig alçar la vista,

I un ocell surcaba el cel,

I vaig sentir la llibertad.

Que sent quant estic amb tu.

Perque no hi ha res més dolç,

Ni la millor de les mels es compara a tu,

Perque al teu costat soc feliç,

I perque per tu paraba el mon.

Ni tan sols la lluna,

Pot compararse a quasevol dels teus ulls,

Perque tan sols un metre,

Es per a mi estar molt lluny.

Qui va fer que riga?

Tan sols el pots fer tu,

Perque la distancia entre nosaltres,

M´aofega amb el seu puny.

Podria resumir-ho en un et vull,

Pero no hi han paraules per a tu,

Eres lo millor que m´ha pasat,

Eres la meua llum.