ara i hui

ARA I HUI que ens plou a la cara,
tinc dret a ploure en l'ànima,

amb grapats de llàgrimes dolces,
regalima la tristesa pel rostre.

Deixe la vida per al futur,
avui no m'és dia propici.

Darrere el vidre, pluja i jo
fem un plegat de dos.

El passat ja no hi és,
però queda un enyor tan agre...

Qui lamentarà pel meu traspàs...
Plorar és estúpidament fàcil,
i la gent ho considera edificantment