ITACA

No tingues res a les mans,
ni grans records a l'ànima.

I quan vinga la darrera cançó,
res no et caurà al terra.

Amuntega somnis i anhels,
d'amistança, i bonhomia.

Recorda el vaixell que ens guaita,
per endur-nos a la volguda 'ITACA .

Per una amistat tan tendra......quins mots podré trenar-li avui?

Tinc un cau bonic a la mar dels meus somnis,
allà , tu i jo i nosaltres, esgotem la vida,

i amunteguem els fruits d'una extranya experiència.
Tot s'excreix a les llums dels vaixells,

Solituds retornades perquè tot recomença,
i per tu hissaré la bastió més alta que les meues mans puguen.

Tal vegada aprendrem a somriure, un dia si més no,
i amb plom ,en lloc de sang ,a dins les venes,

mentre fem l'amor i llençarem per l'aire bocinets de REVOLTES