L'home que ets, em mira amb ulls de pluja,
Thabita extranyament l'home que ets.
Apegalós com una heura que em creix,
damunt la pell bruna de pagés-
L'Home que sóc. està mullat.
amb crepuscles i marees.
El sol que ja declina i encen totes lesfulles
pensa els somnis en les branques més altes
No hay comentarios:
Publicar un comentario