entre els pollancres del crepuscle.
convoque els mots i els silencis
i al llarg del poema
s’esmuny la paraula fosca,
la paraula que només es pot dir
a frec de llavis.
parla’m. digues:
el meu silenci
és un riu d’aigües fosques
cap a tu.
digues:
el temps madura
calladament
i vindrà l’instant
i serà un dia entre tants dies.
passa lenta la tarda
entre els pollancres del crepuscle
mentre lent s'extingeix
el ritme breu del teu silenci.
No hay comentarios:
Publicar un comentario