els cabells, a la tarda.
Dins d'aquells ulls lentíssims,
et cap tot el paisatge.
Desaràs esperances i
records, en calaixos íntims.
Voldria dir-te tots els meus versos,
perquè la vida m'és curta.
Aquells que dibuixa el silenci,
amb ratlles de paraules.
Entre els teus ulls i l'ombra, téns un límit:
els meus versos.
No hay comentarios:
Publicar un comentario