Respires en la lenta fusta d'un adaggi,
entre la boira del camp de roselles.
Ni tu ni jo, sabem trobar-nos en la tardor,
Res no hi ha de tu ni de mi, en el mur que ens separa.
Amidem un temps i esperem,
el lent créixer del poema
entre la boira del camp de roselles.
Ni tu ni jo, sabem trobar-nos en la tardor,
Res no hi ha de tu ni de mi, en el mur que ens separa.
Amidem un temps i esperem,
el lent créixer del poema


No hay comentarios:
Publicar un comentario