Hi ha la certesa de la llum,
i és clara i és nostra.
I de l'ombra, sense límits,
tan acollidora.
I encara tenim plenes
les mans, com la lluna.
de paraules i de somnis,
com la imprecisa bellesa.
i és clara i és nostra.
I de l'ombra, sense límits,
tan acollidora.
I encara tenim plenes
les mans, com la lluna.
de paraules i de somnis,
com la imprecisa bellesa.
La lluna ens va quedar
ResponderEliminarals llavis..., ara el silenci
ja no canta el seu eco...
Però la lluna sempre hi és...
Des del far amb ona lluna.
onatge
Angeels :)
ResponderEliminarsoc manel este es uno de tots els meus blogs, pero es el que mes gaste ;D