inercia

I estime, quasi més que aquesta inèrcia estranya
que en respirar em mira,
la llum desesperada, el brau furiós
del temps que em torna un cérvol d'entusiasme
i alhora un cuc de fang, prop de l'infern

I t'estime el tacte que em lluu a les mans
que no defalleix si respiro amb tu
perquè t'he de dir, en el color que somia
la meva veu, que ressegueixo amb la llengua
els racons tremolosos de la teva pell oferta
a la nostra sort.

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------beset
suau-------------------------