Neus i crits, i roses verinoses,
cercles de nit o encisadores llunes,

em trobe nua en el gèlid record...
res no és etern, i la ciutat deserta

aixeca murs d'odi i oblit.
darrere el mur, la teva veu

l'ocell del llarg migjorn i
la paraula morta,

foll pensament que em ve de tu
i es pensa, en la neu esglaiada..