la saviesa d'una sirena i l'enyor d'estar juntets.
Acuitats de morir vivint, sota el cel , cara a la lluna,
sense mots , ni llargs camins.
Les mans, fugisseres dels voltants,
cristal·litzen en llènties d'estima,
i tots dos plegats, dansaran la dansa de l'estima.
No hay comentarios:
Publicar un comentario