lunes, 4 de abril de 2011

nuetat

ORGÍES POÈTIQUES...(a dúo i en directe)

A L'ALBA, OCELLS I ESTELS ES CONFONEN EN EL CEL
LA MAR DESDIBUIXA DESITJOS I SECRETS NO DITS,
LA FINESTRA EM CONVIDA A GUAITAR L'ESPECTACLE
NI OMBRA DE TU EN AQUEST INSTANT,
ENYORE LA CADÈNCIA DE LA TEUA VEU
I PRETENC ENDEVINAR LA RAÓ DEL SILENCI.
EL SENY SE M'OMPLI D'IDEES VAGABUNDES.
UN NOU ITINERARI M'ESPERA RECÓRRER
JA SENS TU MAI PER SEMPRE.
GIRAVOLTA EL DESTÍ CARREGAT D'ANGOIXA
I TU NO SERÀS, EN EL MEU ESPAI.

Un comiat sentit a l´Alba,
l´espai buit a dalt i a dins.

Una angoixa forçada,
banyada de confins.

Una paraula vagabunda,
perduda en les ombres.

Un enyor despuntant,
dels penyasegats marins.

Un espectacle dibuixat
a les finestres del seny.

Un adeu, un record,
tot confús,
tot per guaitar,
tot per descobrir,
encisador...

Els ocells marquen el camí...
dels estels.

AQUEST CAMI, SEMBRAT D'ESTIMA
ACCESSIBLE A TOTHOM
SERÀ PER NOSALTRES LA NOSTRA VIA...
FARCIDA DE SOMNIS QUE ANIREM DESVETLANT
AMAGATALLS SECRETS GUARDARAN GOJOS I DESITJOS
PERS ESBRINAR-LOS AL PAS DEL TEMPS
MOTS I MÉS MOTS OMPLIRAN ELS VERSOS
NOMÉS PER DIR-NOS QUE ENS SEGUIM AMANT.

Los mots dançaran en la ment dels amants,
los amants ballaran entre el devenir del temps,
los temps cercaran amagatalls per dibuixar passions,
les passions farciran de sentiments los camins del destí.

El destí enyora el temps perdut.
El temps cerca dreceres per còrrer.
L´amor vol quietut, paciència, eternitat.
L´amor vol fer camí, vora mar, salinament.

SERÀ UN CAMÍ PLE DE PARANYS
OCULTES DECISIONS DEL NOSTRE DESTÍ,
PERÒ LA FORÇA DE L'ESTIMANÇA
FARÀ REVERDIR,ELS CAMPS ERTS
I BROLLARAN PLENS D'ESPLENDOR
ELS LLUMS QUE IL·LUMINEN LA PASSIÓ
TOT PLEGAT EN MUNIÓ AMB L'UNIVERS
ESPERANÇA DE CONTINUA REVOLTA
TRENCADA EN MIL BOCINS PER FUTURS INCERTS

Els paranys del nostre destí seran salvats amb l´estima,
El futur incert, esdevindrà eteri per sé.
L´amor no té fronteres, ni terrenals, ni universals.
La revolta de l´esperança sempre somiada i volguda.
Una espurna reflexa en un cel negre un gran estel...
Un gran estel a vegaes no és res més que un ocel a tret d´alba.
Un bocí de tant en tant, apareix per ésser mosegat...
El broll esdevení destí, lo destí univers i l´univers eternitat.

OCELLS, ESTELS, AMORS, DESTINS
COMBINACIÓ DE MOTS, AMB RITME
I MÚSICA INFINITA DELS DÉUS.
TESTIMONIS D'UNA VIDA FELIÇ.
QUE ENS HA TOCAT VIURE
PUJAREM MUNTANYES, TRAVESSAREM RIUS
EL VAIXELL ENS DURÀ PER MARS AMICS
I UNA EXTRAÑA RECANÇA ENS ACOMPANYARÀ

Un llaut solcarà el planer salí a tret d´alba...
Dos veles teixides amb les esperances...
Tres serem, entre tu, jo i es salí....
Dos mullarem nostres cossos apassionadament...
Un sol cos retrobarem en aribar a port



No hay comentarios:

Publicar un comentario