EL TEMPS

Existeix el temps,
i existeix la pell que el copsa,

de peix, d'ocell, ensordidor,
un sucre dins, i una set.

Ens agrada pensar que existim,
a finals del gener,

en un hivern amb besllums de primavera.
Ens agrada respirar l'aire dolç d'un adaggi,

i en l'horitzó llunyà,
d'una mar que compartim,

res no hi ha de tu ni de mi,
en el silenci d'aquesta terra 
que ens separa.