Neus i crits, i roses verinoses,
cercles de nit o encisadores llunes,
em trobe nua en el gèlid record...
res no és etern i la ciutat deserta
aixeca murs d'odi i oblit.
darrere el mur, la teva veu
l'ocell del llarg migjorn i
la paraula morta,
foll pensament que em ve de tu
i es pensa, en la neu esglaiada..
No hay comentarios:
Publicar un comentario