
L'hora s'atansa per camins que tu i jo anhelem,
al crepuscle del dia minvarà el dia lenta i pausada.
Amb tu travessaré mars i muntanyes, per imsomnes instants.
i el presagi serà testimoni de records i desitjos.
Des de la presència i absència de la nostra lluna,
habitarem tu en mi i jo al teu endins.
No visitaré el mur del temps que ens va separar,
la resposta serem tu i jo i aquets versos d'ara
ANGELS
L'hora del nostre encontre és el meu anhel,
amb la parsimònia del temps que desitja.
Agafats de la mà com enamorats que sols s'estimen.
Amor expectant que bull de ganes.
El nostre sol viu per la nostra lluna,
on conviuen tots les estels,dins d'un cel blau.
Separats, som junts pel mur dels nostres somnis,
permetent-nos compartir el que ens nega la llunyania...
ATTICUS
miércoles, 19 de enero de 2011
lluna
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)


Ostres, ara ho entenc, ha quedat molt xulo!!! gràcies a tu. Un honor compatir un tros de mur amb amb tu.
ResponderEliminar