llum

s 

confonent-se la tendra llum del cel,
se'ns atansen a la mirada els vius reflexos

d'una aigua divina, acabada de ploure,
sobre la terra eixuta com escorça estival.

els nostres ulls s' enlairen subtílment,
com ocells a la recerca dels fruits.

llavors, la vida aixeca la ràbia amagada,
i les bestiòles calmen la sed que els mata.

de la infantesa somnio la unió perfecta i
plausible d'aquestes dues enlluernadores llums.

m'assabente en dir-ho, la tendra enveja que m'engoixa,
si tu al cel i jo a terra , cantant la cançò