PRENC EL CAMÍ

 · Comenta-ho

• • 
    
    
    
    
    
    
    

     

    Sota aquest vent s'aviven
    calius d'antigues xeres mal colgades...
    Estrany cal.lidoscopi
    on el que és vell es torna neu intacta
    - oferta a tu, perquè hi deixis petjadesi en sollis la puresa massa eixorca -
    i on el que és nou perd llei d'estrangeria...!
    En tu estimo tot el meu passat
    congriat en un sol nom ritual:
    els ravals foscos del desig, el mal,
    la mar assolellada i el bressol.
    Cada tombant del teu cos m'alimenta
    d'altres paisatges que l'oblit no fon:
    el foc encén de nou cada campana
    i es clou l'enyor, en retrobar-los vius,
    fets carn en tu, i tu els dónes sentit.
    No esborraria cap revolt, cap culpa,
    cap rastre de coltell, ni l'ombra de l'estrall,
    ni el desert ni la sang sembrada arran de duna,
    morta, ni els verds oasis delmats, ni cap miratge,
    ni el crit fosforescent dels ossos que els xacals
    han rostat i abandonen cansats...:
    Prenc el camí que m'ha portat a tu.